POLLENÇA, 1854 - PALMA, 1922

Biografia

Retrat Costa i Llobera

Retrat Costa i Llobera

Amb el suport de

1854

Neix a Pollença, el 10 de març. Fill d’una família de terratinents, propietaris entre d’altres de la península de Formentor, que convertirà en paisatge de la seva poesia. 

1866

 Estudia el batxillerat a l’Institut Balear de Palma, fins al 1871. Va tenir de professor el poeta Josep Lluís Pons i Gallarza. En l’àmbit familiar, un paper clau en la seva formació el va tenir el seu oncle matern, Miquel Costa, metge de Pollença.

1872

Es trasllada a Barcelona i comença els estudis de Dret. Participa activament en els ambients del catalanisme literari.

1875

Es trasllada a Madrid, on acaba els estudis de Dret.

1885

Publica Poesies, el seu primer llibre, en el qual s’inclou ‘Lo pi de Formentor’. Marxa a Roma on estudia a la Universitat Pontifícia Gregoriana fins al 1890.

1888

És ordenat sacerdot.

1889

Es doctora en Teologia a la Universitat Pontifícia Gregoriana.

1890

Torna a Mallorca. 

1895

Comença un període de gran productivitat literària. Una dècada llarga durant la qual esdevé un personatge referencial en el món cultural català, amb anades freqüents a Barcelona. A Mallorca, com a amic del bisbe Pere Joan Campins i del filòleg Antoni Maria Alcover, contribueix a la mallorquinització de l’església i de la societat de l’illa.

1897

Publica De l’agre de la terra

1899

Publica Líricas, poemari en castellà.

1901

És nomenat fill il·lustre de Pollença.

1902

Obté un premi als Jocs Florals de Barcelona, l’Englantina, amb el poema ‘La deixa del geni’. És nomenat Mestre en Gai Saber. És designat membre de la Real Academia Española de la Lengua (RAE).

1903

Publica Tradicions i fantasies.

1904

Presideix els Jocs Florals de Mallorca. Pronuncia la conferència titulada La forma poètica a l'Ateneu Barcelonès.

1906

Publica Horacianes. Pronuncia el discurs inaugural dels Jocs Florals de Barcelona. Intervé en el Congrés Internacional de Llengua Catalana.

1907

Publica una ampliació de Poesies. Inicia un viatge de pelegrinatge per l'Orient Mitjà que finalitza a Palestina i a Terra Santa. Al viatge hi va també la poeta Maria Antònia Salvà, entre d’altres.

1908

Publica Visions de la Palestina. Pronuncia el discurs inaugural dels Jocs Florals de Girona.

1909

És nomenat canonge de la Seu de Mallorca.

1919

És nomenat membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquella època, tradueix textos de Virgili, Petrarca, Victor Hugo i Dante Alighieri.

1922

Mor a Palma, el 16 d’octubre, mentre predicava a l’església de les Tereses.

Anterior

Llegir Costa avui

Següent

Obra poètica

Inici