Llegir Costa avui

"També és cert que seria desitjable llegir-lo en el marc d’altres contextos i des de perspectives diferents, posats a fer, repensar la manera d’exposar la literatura, almenys a les Illes. Perquè també es tracta d’interrogar-nos sobre els valors que conferim al camp literari i sobre quin és el paper que li atorgam en el patrimoni cultural. A mi em sembla que caldria rellegir-lo des de perspectives actuals. I des d’una mirada que el desmarcàs d'allò en què s'ha convertit, en un procés de museïficació local del poeta, i resituar-lo en el lloc que li pertoca en el marc general de la literatura catalana, i fins i tot europea. Si el paisatge és un espai privilegiat del lirisme modern, hauríem de llegir l’autor d’El pi de Formentor des de perspectives com l’ecocrítica, la geopoètica, o les propostes de la nature writing. També caldria revisar la seva relació amb el classicisme dels moderns al segle XX, perquè li hem fet encarnar una mena de virtuosisme que el petrifica i que ens fa creure que podem prescindir de la seva lectura, perquè ja li hem trobat el lloc inamovible en la galeria dels intocables. Però, d’aquesta manera, el perill imminent és la momificació. L’hem posat damunt la peanya, quasi l’hem beatificat i des de fa generacions sembla no haver de provocar noves lectures. També seria desitjable que, fins i tot, des del cristianisme i les seves pràctiques de lectura més contemporànies, hi diguessin la seva. I també revisar-lo des de la retòrica contemporània i les noves mirades sobre la mètrica, sobretot en relació amb el renovament dels patrons que va instigar des dels seus poemes. I des del comparatisme, perquè què passaria si el llegíem al costat dels transcendentalistes americans? O si l’exposàvem a les noves ruralitats, a les arcàdies contemporànies i als nous imaginaris ecologistes. En definitiva, baixar-lo de la peanya i llegir-lo. Ara i aquí".