Font d’inspiració

De la música a la pintura, la poesia de Miquel Costa i Llobera ha estat i és encara font d’inspiració  per als artistes.

Ho són, sens dubte, els versos d’‘El pi de Formentor’ que es troben cantats, recitats, pintats i descoberts per la fotografia.

‘El pi de Formentor’, els versos de Costa, musicats per Maria del Mar Bonet i Lautaro Rosas és una de les cançons més emblemàtiques del repertori de la cantautora mallorquina.

Una versió interpretada per nombrosos músics, també pels més joves, com és el cas de Clara Fiol, aquí acompanyada per Manel Martorell.

Però no només és ‘El pi de Formentor’. La mateixa Maria del Mar Bonet ha musicat altres poemes de Costa, com ‘Cançó de na Ruixa Mantells’, ‘Dins d’un jardí senyorial’ o ‘Dos sospirs’.

Com un dels pares de l’Escola Mallorquina, l’exaltació de la natura, a la manera de Costa, la trobam també en el paisatgisme pictòric del tombant del segle XIX al XX. Hi és als representats de l’anomenada Escola de Pollença, però també en els artistes catalans que arribaren a Mallorca atrets per la llum i el paisatge. Joaquim Mir, les muntanyes i les roques de la serra de Tramuntana; Santiago Rusiñol i els seus jardins; Sorolla a la Cala Sant Vicenç i, especialment, Hermen Anglada-Camarasa al voltant de qui es va consolidar tot un moviment d’exaltació pictòrica de la natura al nord de l’illa. 

Pi de Formentor. Museu Es Baluard, dipòsit de l'Ajuntament de Palma. Anglada Camarasa

En fotografia, els paisatges de Costa i Llobera i la manera de contemplar-los es troba a algunes de les obres de Toni Catany. El fotògraf llucmajorer va recórrer la Tramuntana i, amb Costa i Llobera al pensament, en va fer alguna de les seves obres més icòniques. 

LlucalcariToni Catany

L’any 1970, la ciutat de Barcelona fundà, a la muntanya de Montjuïc, els jardins Mossèn Costa i Llobera, dedicats als poeta pollencí.