El vers, el veritable llenguatge de l’home

... La humanitat entera ha sentit l'impuls de consignar en vers l'expressió de tot quant més intensament l'ha corpresa. D'aquí els poemes teogònics, els himnes sagrats, les epopeies i càntics de gesta, la cançó popular, la lírica social, la subjectiva, la poesia didàctica i la dramàtica en totes ses varietats... El vers és la forma en què es produeix, per a guardar en la memòria lo que es vol fixar dins les generacions inalterable i viu. Per això s'ha dit amb molta raó que és el veritable llenguatge de l'home. Mes, com l'inspiració, amb sa volada transportadora, té qualcom de sobrehumà i sembla venir d'una esfera superior i divina, el vers, essent llenguatge d'inspiració, entranya aquell encís diví que juntament s'indicava; i així la forma poètica fou ja anomenada pels antics "llenguatge dels déus".

Miquel Costa i Llobera

Extracte de la conferència La forma poètica, impartida a l'Ateneu de Barcelona, dia 28 de maig de 1904