Un compromís ferm

“Costa manifestà, al llarg de tota la vida, un ferm compromís per enaltir el català. Això passava per promoure un procés d’estandardització que possibilitàs la creació d’una veritable llengua literària, a imatge i semblança dels idiomes oficials dels estats de l’entorn, entre ells el castellà, per descomptat. La llengua dels mallorquins es considerava vàlida per a tots els registres possibles, és a dir, no només s’havia de mantenir com una forma d’expressió popular pròpia de la gent més senzilla, el costum o la tradició, sinó que també havia de ser apta per a la literatura, la filosofia, la ciència o la religió. És a dir, un vehicle per formular l’anomenada alta cultura, tal com havia succeït a l’època medieval. No cal dir que aquest procés passava per fomentar la unitat de la llengua catalana que, al mateix temps, simbolitzava la pertinença a una determinada pàtria cultural. Ho deixa ben clar al seu amic Joan Rosselló de Son Fortesa, quan li escriu des de Formentor el 19 de juliol de 1909:

“Jo en el brindis del banquet [a València] vaig entregar el meu tom gros (edició Gili) dient que essent escrit a Mallorca, estampat a Catalunya i oferit a Valencia, simbolisava la trina unitat de nostra raça.”

Costa i Llobera en el segle XXI, Cala Murta, 2022